Concierto de Primavera: Banda y Orquesta de Pulso y Púa de la SFA
 | |
| Organización: | Societat Filharmònica Alteanense |
| Activity Type: | Concert |
Concierto a cargo de la Banda y la Orquesta de Pulso y Púa de la Sociedad Filarmonica Alteanense PRIMERA PART (ORQUESTRA DE POLS I PUA DE LA SFA) · LA CALESERA - F. ALONSO · CANARIOS - GASPAR SANZ (arreglo: JAIME ALVADO) · SUITE ESPAÑOLA (fandango-malagueña-zapateado) - ENRIQUE ULIARTE · EL BAILE DE LUIS ALONSO - J. GIMÉNEZ Dtor.: Raül Mahiques Canet SEGONA PART (BANDA SIMFÒNICA DE LA SFA) · DANZAS FANTÁSTICAS, III.- ORGÍA - Joaquín Turina · LA GRAN VIA (selecció de sarsuela) - Federico Chueca y Joaquín Valverde · CARMEN SUITE - Georges Bizet / Arr. TohruTakahashi · EL CAMINO REAL - Alfred Reed Dtor.: Jordi Francés Sanjuán NOTES AL PROGRAMA: LA CALESERA (Pasodoble de Los Chisperos), de F. Alonso La sarsuela “La Calesera” fou estrenada el 12 de desembre de 1925 en el Teatro de la Zarzuela de Madrid amb tan gran èxit que el 1927 es representaria al Teatre Apollo de París. L’autor, Francisco Alonso (Granada 9-5-1887-Madrid 19-5-1948) fou un compositor de sarsueles de notable èxit, però és més famós per les seues comèdies musicals. Són obres seues la cercavila “Los Nardos” i el xotis “El Pichi” de “Las Leandras”, i el seu pasdoble “La Banderita” fou molt populars entre els soldats de la Guerra d’Àfrica. També és autor de dos pasdobles dedicats a Les Fogueres de Sant Joan d’Alacant: “La Festa del Poble” i “La nit de Sant Joan”, i del valencià “Horchatera Valenciana” que feu popular el nostre malaguanyat Joan Monleón. CANARIOS, de Gaspar Sanz Jaume Alvado ha arranjat per orquestra de corda aquest “Canarios” famosos ja per les interpretacions en guitarra d’Andrés Segovia, Sainz de la Maza i Narciso Yepes, entre els més destacats. Gaspar Sanz, el nom del qual és Francisco Bartolomé Sanz Celma, va nàixer a Calanda (Terol) el 1640 i morí a Madrid el 1710. Escriptor, compositor i guitarrista, va ensenyar-se aquest instrument a Itàlia i en tornar a Espanya escrigué un tractat amb aquest títol: "Instrucción de Música sobre la guitarra española y Método de sus primeros rudimentos, hasta tañerla con destreza, con dos laberintos ingeniosos, variedad de sones y dances de rasgueado y punteado, al estilo español, italiano, francés y inglés, con un breve tratado para acompañar con perfección sobre la parte muy esencial para la guitarra, arpa y órgano, resumido en doze reglas y exemplos los mas principales de contrapunto y composición, dedicado al Serenissimo Señor, el Señor Ivan, compuesto por el Lecenciado Gaspar Sanz, aragonés, natural de la Villa de Calanda, Bachiller en Teología por la Insigne Vniversidad de Salamanca". (El senyor “Ivan” era Juan José de Austria (Madrid 1629/1679) fill bord del rei Felip IV i l’actriu Maria Inés Calderón, del qual era instructor musical Gaspar Sanz) SUITE ESPAÑOLA (Fandango-Malagueña-Zapateado), d’Enrique Uliarte Són multitud les suites espanyoles per tota classe d’instruments i agrupacions. La de Ulierte Bernal, professor de música i compositor mort a Madrid el 1985, ens sorprendrà pel seu arrelament al més típic de la música espanyola, millor dit: andalusa; i al mateix temps per les seues gosadies harmòniques, modernes Iiimpactants, que estem segurs captaran la seua atenció. EL BAILE DE LUIS ALONSO (Intermedi), de J. Jiménez Sainet líric en un acte i tres quadres de Javier de Burgos, fou escrit originàriament pel lluïment de l’actor Julián Romea en el teatre parlat. Sobre el mateix text Gerónimo Gimenez y Bellido, com tossudament escrivia ell malgrat que la normativa diga que és amb “J”, composà la música que el feu famós. Donat l’èxit escrigue una segona part: “Las Bodas de Luis Alonso”, que en realitat tracta d’una situació anterior. Del “Baile..” i de la seua germana “Las Bodas...” el més reeixit són els intermedis instrumentals plens de força, color i lirisme. Giménez fou un xiquet prodigi i als dotze anys ja era primer violí del Teatro Principal de Cadis i als 17 director d’una companyia d’òpera i sarsuela amb la que debutà a Gibraltar amb l’òpera “Safo” de Giovanni Pacini. Estudià a París amb Delphin Alard i Ambroise Thomas i tornat a Espanya fou director del Teatro Apolo i de la Sarsuela de Madrid on morí el 19 de febrer de 1923. Joaquín Turina (1882 –1949) DANZAS FANTÁSTICAS III.- ORGÍA Aquesta obra es la tercera de les “Danzas Fantásticas” que el mestre Turina escrigué per a piano sol, durant el mes d’agost de 1919. Encara que foren escrites originàriament per a aquest instrument, ell mateix va fer la versió d’orquestra i fou estrenada el 13 de Febrer de 1920 per l’Orquestra Filarmónica de Madrid. Les tres parts de que consta el quadern estan inspirades en els diversos motius literaris trobats per Turina en una recent lectura de la novela del su paisà i excel·lent amic José Más, titulada “La Orgía”. Federico Chueca (1846-1908) y Joaquín Valverde (1846 –1910) LA GRAN VIA (Selecció de la sarsuela) La Gran Via, és una sarsuela en un acte i cinc quadres amb música dels mestres Federico Chueca i Joaquín Valverde i llibret de Felipe Pérez i González estrenada al Teatre Felip de Madrid el 2 de juliol de 1886 i representada després llargament al Teatre Apolo. Va aconseguir tanta fama, que van haver de canviar alguns quadres, ja que en ser una revista d'actualitats, aquesta havia d'anar modernitzant-se. Així van aparèixer nous quadres com: "Al carrer d'Alcalá", o "El basar de Joguines". És un exponent del “génerochico” portat al camp de la revista d'actualitats, on s'exposaven amb bon humor i sentit satíric, les preocupacions socials i polítiques del moment. El llibret, a causa del gran autor festiu Felipe Pérez i González, retrata amb habilitat i sàtira, les noticies del moment, mostrant en escena una gran desfilada de tipus i situacions còmiques de gran efecte. La música és un exponent de la facilitat melòdica de Federico Chueca i Joaquín Valverde, creant números que connecten amb el públic com La jota dels rates, El tango de la menegildo o La masurca dels marinerets. Georges Bizet (1838-1875) / Arr. TohruTakahashi CARMEN SUITE Aquesta gran òpera fou primerament criticada pel seu "obscenelibretto", pero, no molt més tard, la bellesa en les seues melodies, la perfecta descripció del temperament espanyol, i la gran riquesa rítmica, la dugueren a ser considerada com una gran obra d'art. Bizet, qui va morir tres mesos després de l'estrena, és compositor d'altres meravelles musicals com poden ser "Els pescadors de perles", la fresca "Simfonia en Do" o "Djamileh". El que hui els presentem es una de les nombroses suites extreta dels diferents actes de l'ópera. Alfred Reed (1921-2005) EL CAMINO REAL Alfred Reed va nàixera l'illa de Manhattan a NovaYork, el 25 de Gener de 1921.Amb 10 anys d'edat, va començar els seus estudis musicals en l'especialitat de trompeta. Als pocs anys els seusi nteressos van canviar d'orientació cap a la composició musical i direcció especialment de grups de vents o "banda" tal com les coneixem avui en dia. A l'edat de 84 anys, el 17 de setembre de 2005 i després d'una curta malaltia, Alfred Reed va morir mentre taral.lejava una de les seves últimes composicions. Darrere seu deixa un deixant d'excepcionals obres i composicions musicals exclusives per a banda, i que l'han convertit en un dels compositors més destacats d'aquest tipus de música. El camino Real és una d’aquestes obres on evoca amb gran habilitat i destresa melodies i ritmes de terres espanyoles. | |
| Sessions | |
| 07-05-2011 21:00 (0.00 €) | |
| Recinto: Alicante » Altea » Palau Altea | ||||
 | ||||
C/ Alcoi, s/n. Aforo: 900 butacas aprox. |